Funcions del múscul
A continuació s'enumeren les funcions dels músculs:
- Produeixen moviment.
- Generen energia mecànica per a la transformació de l'energia química (biotransformadors).
- Donen estabilitat articular
- Serveixen com a protecció.
- Manteniment de la postura.
- És el sentit de la postura o posició a l'espai, gràcies a les terminacions nervioses incloses al teixit muscular.
- Informació de l'estat fisiològic del cos, per exemple, un còlic
renal provoca contraccions fortes del múscul llis generant un fort
dolor, signe del mateix còlic.
- Aporta calor, per la seva abundant irrigació, per la fricció i pel consum d'energia.
- Estimulant dels vasos limfàtics i sanguinis. Per exemple, la
contracció dels músculs de la cama bomben ajudant a la sang de les venes
i la limfa a que es dirigeixin en contra de la gravetat durant la
marxa.
El múscul és l'òrgan de major adaptabilitat. Es modifica més que cap
altre òrgan tant en el seu contingut com en la seva forma, d'una atròfia
severa pot tornar a reforçar-se en poc temps gràcies a l'entrenament, i
de la mateixa manera que amb el desús s'atrofia conduint al múscul a
una disminució de la mida, força, i fins i tot, a la reducció de la
quantitat d'
orgànuls
cel·lulars. Al múscul esquelètic, si s'immobilitza en la posició de
contracció, al cap de poc temps s'adapta a la seva nova longitud
requerint entrenament a base d'estirament per a tornar a la seva
longitud original.
Anatomia
L'anatomia dels músculs inclou tant l'
anatomia macroscòpica, que abasta tots els músculs d'un organisme, com l'anatomia microscòpica o
histologia, que comprèn l'estudi de les estructures d'un sol múscul.
Anatomia macroscòpica
L'anatomia
d'un múscul és l'indicador més important de la seva funció en el cos.
L'acció que genera un múscul està determinada per les localitzacions del
seu origen i de la seva inserció. La secció transversal d'un múscul, en
comptes del seu volum o longitud, determina la quantitat de força que
pot generar mitjançant la definició del nombre de sarcòmers que poden
funcionar en paral·lel. La quantitat de força exercida sobre l'exterior
és determinada per la
mecànica de la
palanca, més específicament per la
relació entre els braços de palanca. Per exemple, movent el punt d'inserció del bíceps allunyant-lo de la base (distal) del
radi
(més lluny de l'articulació) augmentaria la força generada durant la
flexió (i, en conseqüència, el pes màxim que es podria aixecar amb
aquest moviment), però disminuint la velocitat màxima de la flexió. En
moure el punt d'inserció més a prop de l'articulació (proximal) es
traduiria en una disminució de la força, però incrementant la velocitat.
Un aspecte particularment important de l'anatomia macroscòpica dels músculs és la morfologia
penniforme
o la seva absència. A la majoria dels músculs, totes les fibres
s'orienten en la mateixa direcció, seguint una línia des de l'origen
fins a la inserció. En els músculs penniformes, les fibres individuals
estan orientats en un angle respecte a la línia axial (com la
ploma
d'un ocell). Atès que durant la contracció de les fibres tiben en angle
respecte de l'acció global del múscul, el canvi en la longitud és
menor, però aquesta orientació de les fibres en angle permet que el seu
nombre sigui més gran en un múscul d'una mida determinada, i, per tant,
pot fer més força. Els músculs penniformes generalment es troben on el
canvi de longitud és menys important que la força màxima, com en el cas
del múscul recte intern de la cuixa.
Hi ha uns 639 músculs esquelètics en el cos humà. No obstant això, el
nombre exacte és difícil de definir a causa del tractament diferent
segons les fonts d'alguns grups de músculs.
Anatomia microscòpica
Microanatomia internal del múscul.
El teixit muscular esquelètic s'organitza en músculs discrets, un exemple és el
bíceps braquial, i es troben connectats per mitjà de
tendons
a l'esquelet. El múscul cardíac és similar al múscul esquelètic, tant
en la seva composició com en la seva acció, es compon de miofibril·les
de sarcòmers, però anatòmicament és diferent, ja que les fibres
musculars solen ser com un arbre, ramificades i connectades amb altres
fibres a través de
discs intercalars, i tenen l'aspecte d'un
sincici.
Relació filogenètica dels teixits musculars
Els
teixits musculars es poden dividir en sis classes: Llis, ràpid
esquelètic, lent esquelètic i cardíac per als vertebrats, i els teixits
muscular estriat i llis per invertebrats. Basant-se en l'estudi i la
reconstrucció dels arbres filogenètics dels sis gens de les proteïnes
presents en els teixits musculars els resultats suggereixen que
l'aparició de teixits musculars i esquelètics succeeix amb anterioritat a
al divergència entre vertebrats i artròpodes ( aproximadament fa 700
milions d'anys), mentre que el múscul llis de vertebrats semblar
evolucionar independentment d'altres músculs. Així mateix es mostra que
el múscul esquelètic no és monofilètic, però els músculs esquelètics i
cardíacs lents són associats. Els resultats indiquen que el múscul
estriat dels artròpodes, el múscul llis dels Urocordats, i els músculs
de vertebrats, a excepció del múscul llis, comparteixen un ancestre
comú; d'altra banda, el múscul llis dels vertebrats, els artròpodes no
musculars i els no musculars comparteixen un ancestre comú.
Densitat del teixit muscular en comparació amb el teixit adipós
La
densitat del teixit muscular esquelètic dels
mamífers és d'aproximadament 1,06 kg/litre.
Això es pot comparar amb la densitat del
teixit adipós (greix), que és de 0,9196 kg/litre.
Això significa que el teixit muscular és aproximadament un 15% més dens.
Músculs del cos humà
Hi ha aproximadament 640 músculs esquelètics al cos humà,
i gairebé tots els músculs es constitueixen en parelles de músculs (del
costat dret o esquerra), el que resulta en aproximadament 320 parells
de músculs. No obstant això, el nombre exacte és difícil de definir, ja
que segons les fonts diferents grups de músculs es poden definir com a
diferents parts d'un sol múscul o, per contra, com a diversos músculs.
